Editorial
7 de setembre de 2009
Unes festes més com les de tots els anys amb bona participació de personal foraster a pesar de la crisi i fins i tot amb overbooking a la tribuna de personalitats el dia de l’entrada, amb alguna gent molesta perquè els van deixar fora d’ella i varen ser enviats a altres llocs, després d’haver estat convidats al lloc VIP.
7 de setembre de 2009
Unes festes més com les de tots els anys amb bona participació de personal foraster a pesar de la crisi i fins i tot amb overbooking a la tribuna de personalitats el dia de l’entrada, amb alguna gent molesta perquè els van deixar fora d’ella i varen ser enviats a altres llocs, després d’haver estat convidats al lloc VIP.
A les pàgines del Crònica Digital, a l’extra de festes, us oferim una molt àmplia selecció de bones fotografies dels principals actes de la festa dels Moros i Cristians; actes comentats amb les valoracions que ens han arribat i que són publicables. Perquè crítiques, d’haver-ne n’han hagut, però tampoc ha arribat a passar res de l’altre món que no passe en altres llocs, ni tampoc estem ací per ficar-nos amb la vida privada de ningú, amb les seues aspiracions socials o polítiques, en les preferències sexuals d’aquella persona pública o en les petites controvèrsies provocades per alteracions horàries a les que ningú hauria donat més importància si per a les mateixes no s’hagués intentat buscar un cap de turc innocent.
Hem estat en tots els actes, des del primer important de la setmana gran amb un discurs de la Benita Ferrero, un tant heterodox per al gust dels festers més amants d’escoltar cada any allò que els ve de gust escoltar, fins a l’últim de la desfilada final pel carrer Major. Per cert, una valoració, la de la senyora Ferrero, optimista i benèvola de la festa per la seua voluntat integradora de cultures i religions, que tot seguit la lletra de l’himne domèstic desqualificava en uns quants dels versos cantats pel respectable. Però la festa ha sigut sempre així, meravellosament contradictòria, ahistòrica, no massa fidel a les tradicions festeres moro-cristianes que es remunten molt més enllà del 150 anys que l’any que ve es celebraran.
Un tema controvertit ha marcat enguany la celebració la festa, la del patronatge. No arribarà la sang al riu tampoc i sembla que al final Ontinyent pot arribar a tenir com a patrons dos fets cabdals de la història sagrada la de l’Agonia de Crist i la de la pura Concepció de la Mare de Déu. No seran dos patrons personals sinó que ho seran fets sagrats relacionats amb ells. I ací pau i allà glòria, tots contents. Tots contents?
El Crònica extra de festes en la seua versió digital ha estat més visitat que no ens pensàvem, més de tres-mil sis-centes visites, i molt ben valorat el seu contingut en les missives electròniques que ens han arribat. Gràcies. L’any que ve ens ho agafarem amb més temps, per allò dels 150 anys, i procurarem superar-nos i implicar molta més gent. Això d’enguany ha estat només una prova. Sobretot ens han dit que han pogut trobar a la nostra plana d’internet un complement sonor i visual que per altra banda és impossible oferir en el format imprés. Efectivament, hi ha qui diu que molt millor el Crònica així, i a més s’arriba més lluny. Des de qualsevol lloc del món han pogut veure i escoltar la festa i la seua música. No hi ha mal que per bé no vinga.
Hem estat en tots els actes, des del primer important de la setmana gran amb un discurs de la Benita Ferrero, un tant heterodox per al gust dels festers més amants d’escoltar cada any allò que els ve de gust escoltar, fins a l’últim de la desfilada final pel carrer Major. Per cert, una valoració, la de la senyora Ferrero, optimista i benèvola de la festa per la seua voluntat integradora de cultures i religions, que tot seguit la lletra de l’himne domèstic desqualificava en uns quants dels versos cantats pel respectable. Però la festa ha sigut sempre així, meravellosament contradictòria, ahistòrica, no massa fidel a les tradicions festeres moro-cristianes que es remunten molt més enllà del 150 anys que l’any que ve es celebraran.
Un tema controvertit ha marcat enguany la celebració la festa, la del patronatge. No arribarà la sang al riu tampoc i sembla que al final Ontinyent pot arribar a tenir com a patrons dos fets cabdals de la història sagrada la de l’Agonia de Crist i la de la pura Concepció de la Mare de Déu. No seran dos patrons personals sinó que ho seran fets sagrats relacionats amb ells. I ací pau i allà glòria, tots contents. Tots contents?
El Crònica extra de festes en la seua versió digital ha estat més visitat que no ens pensàvem, més de tres-mil sis-centes visites, i molt ben valorat el seu contingut en les missives electròniques que ens han arribat. Gràcies. L’any que ve ens ho agafarem amb més temps, per allò dels 150 anys, i procurarem superar-nos i implicar molta més gent. Això d’enguany ha estat només una prova. Sobretot ens han dit que han pogut trobar a la nostra plana d’internet un complement sonor i visual que per altra banda és impossible oferir en el format imprés. Efectivament, hi ha qui diu que molt millor el Crònica així, i a més s’arriba més lluny. Des de qualsevol lloc del món han pogut veure i escoltar la festa i la seua música. No hi ha mal que per bé no vinga.
Callen els arcabussos, prova a parlar la raó de qui es creu capaç de convéncer amb belles paraules, mentideres sempre pel contrari desconfiat. L'Ontinyent de cada dia es vist d'època i fa ambaixada de si mateix, oblida els seus dols i problemes però els llença amb frases belles i pòlvores alades. En acabar la festa, tot seguirà igual i començarà de nou el cicle...
