Un carabinieri cristià en la festa mora

Pau Urenya

- Bon dia.
- Bon giorno.
- Com que “bon giorno”? És que és un italià de veritat?
- Io sono carabinieri de Napoli de verità. Però parle valencià si cal, no es preocupe.
- Jo em pensava que es tractava d’una disfressa per als Alardos d’enguany. Com que l’any passat una comparsa anava vestida de guàrdies municipals i va haver els conflictes que va hi haver, pensava que enguany s’havien disfressat de carbinieri. I em podria dir què fa un carabinieri com vosté en Ontinyent?
- Ja veig que vosté està poc informat i no sap que una delegació de 30 carabinieri italians de Nàpols hem vingut a Ontinyent per aprendre com s’han de tractar els immigrants morets.
- Què passa, que a Nàpols la policia no té una normativa que els indique què han de fer amb els magribins que els arriben a la seua ciutat?
- I tant com la tenim, ja ho crec. Però la premsa canalla de tot el món ens posa a parir per les nostres pràctiques policials
- I què pensen fer davant l’evidència de tants morets repartits per tot Ontinyent després del desembarc musulmà?
- No entenem res de moment. Ningú ens ha explicat com és possible que en compte de tancar-los a tots o de deportar-los els estan acompanyant amb bandes de música pel carrer, ensenyant-los a beure alcohol i fent-los fumar puros havans. Hauríem esperat un altre comportament ben diferent amb la immigració nord-africana. Hem pres bona nota dels mètodes emprats per la policia per controlar els nouvinguts il·legals, clar. On els ficaran a passar la nit en acabar la festa de benvinguda? Què faran amb ells demà? Els deportaran si no els troben faena a tots?
- D’això de deportar-los ja ho tenen ben aprés a Itàlia després de la nova normativa que considera la immigració il·legal un delicte, no?
- Sí, bé, per això estàvem interessats per saber com s’ho muntaria l’administració d’Ontinyent sense disposar d’una normativa tan expeditiva com la que tenim els carabinieri.
- I venien només a mirar, prendre notes i prou?
- No, clar. Per si de cas, hem portat tots els nostres arreus de guerra urbana, boles de goma, gasos tòxics, porres elèctriques, per si la policia d’ací volia que els haguérem ajudat si calia. A Nàpols ja hem fet bones pràctiques contra gentola com ells.
- Gentola? Es refereix a la Camorra o als magribins?
- No home, no, a la Camorra, no! Aquests són cristians, són els bons de la pel·lícula. Això faltava! Estava parlant dels morets sense papers!
- Ah, entesos! Els dolents de la pel·lícula són els magribins!
- És que allà en tenim massa, sap. I no estem per festetes de benvinguda als que vénen en les pasteres cada setmana com ací.
- Mare meua, quina bufa mental que tenen vostés. Mire, mire, açò són els programes de la festa que vosté diu de “benvinguda”. Passa que els han informat molt mal. Que a Ontinyent no hi ha hagut cap gran invasió de magribins immigrants. Açò és la festa local de cada mes d’agost, una cosa tradicional, una mena de concentració carnavelesca de disfresses.
- Com les que fan a Venècia abans de la Quaresma?
- Més o menys. Els moros que veieu al carrer contents i desfilant al ritme de la música són només cristians vestits de moros que estan passant-s’ho bé uns dies i prou.
- Vaja home, em deixa el seu programa de la festa perquè el mostre als meus camarades?
- I ara que ja saben que els que veuen pel carrer són només festers, què van a fer els dies que estiguen per ací?
- No ho sé, mire vosté. Demanarem informació al capo de Nàpoli que ens ha pagat el viatge perquè ens done instruccions. A mi el cos em demana vestir-me de moro i afegir-me a la festa. Per cert, i a la nit hi ha també velines boniques per als convidats com les de Berlusconi?
- Sí home, i una Vil·la-Cercosa en el Llombo per als carabinieri cabrons com vosaltres...