Blog especial de la Revista CRÒNICA Digital de la Vall d'Albaida
Dedicat a les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent
Juliol-Agost de 2009 cronicamic@gmail.com


La nostra portada. Obra d'Àngel Alberca

divendres, 14 d’agost de 2009

100 anys de Gustavo Pascual Falcó


Gabriel Pascual Borrás





Qui no ha escoltat mai el ritme alegre i festiu que desperten les notes del pas-doble més internacional de tots: Paquito el Chocolatero? Estem segurs, que aquesta pregunta te una resposta eminentment afirmativa, però pocs seran coneixedors que l’ artífex d´aquestes meravelloses notes fou un humil i a la vegada gran músic nascut a la vila comtal de Cocentaina, i que guarda rere seu una curta però intensa trajectòria.

Enguany es compleixen cent anys del naixement del compositor Gustavo Pascual Falcó i es per tal motiu que no podem deixar de banda el recordar la figura d'un music que és va convertir en renovador de la música festera i que ha passejat la seua música arreu de tot el món. I què millor que aprofitar aquesta efemèride per saber una mica més del gran compositor.

Corria la primavera de l´ any 1909, mes concretament el 15 de maig, quan en una modesta llar situada a la plaça Pintor Nicolau Borrás número 6 de Cocentaina, naixia Gustavo Pascual Falcó. Fill de pares llauradors, Gustavo fou el benjamí de la família tenint per davant seu dos germans més. De delicada salut, amb tan sols deu anys va iniciar els seus estudis musicals arribant a ser clarinetista solista de la banda municipal contestana.

No eren més que els inicis d'un jovenet a qui li esperaven moltes glòries. En uns temps difícils per a l’economia Gustavo Pascual entra a formar part de Calzados Riera, una empresa de gran renom en la comarca del Comtat dedicada a la producció de calcer. És entre aquestes parets on Gustavo comença a forjar les arrels de la seua gran música. Conten els més majors i els qui varen tindre l'oportunitat de conèixer-lo, que mentre treballava, Gustavo anava proveït d´ una xicoteta llibreta on anotava les melodies i lletres de les seues futures composicions. Un fet que li va valdre més d'un crit d'atenció per part d’algun encarregat, però no del cap de l’empresa, que s’estimava la seua música.


Però a Gustavo no li importava allò. Ell portava dins seu la passió per la música i així ho demostrava a sovint. En aquells anys eren nombroses les actuacions de la banda de Cocentaina en els molts festivals musicals que s'organitzaven arreu del territori valencià. Uns esdeveniments en els que Gustavo Pascual sobreeixia en les seues actuacions i que li valia el reconeixement per part del públic. I poc a poc el temps va anar passant. El jove Gustavo Pascual va anar convertint-se en adult a mesura que anava incrementant la seua formació musical. Prompte va sentir la necessitat de contraure matrimoni amb la dona de la qual s'havia enamorat i amb qui portava llargs anys de relació: Consuelo Pérez Molina, la seua companya de viatge inseparable. Fruit d'aquest matrimoni nasqueren els seus dos fills seus, Gustavo i Carmen, dos incansables lluitadors que han treballat i treballen de valent per a que l´ obra i la figura del seu pare siga tractada com realment mereix.



Però tornant al gran mestre hem de centrar-nos en una data clau per a la història de la música festera: l’ estiu de 1937. En aquells calorosos mesos i en plena Guerra Civil, Gustavo Pascual Falcó decideix partir amb la seua família cap a la muntanya per fugir de l’ambient bel·licós que es respirava al poble. Allí, als peus de l’ emblemàtic castell de Cocentaina i en una masia típica de la zona coneguda com la Caseta del Fabricant, Gustavo fa escoltar al seu cunyat Francisco Pérez Molina tres composicions festeres que ell mateix havia composat per tal que aquest escollira la que més li agradava i així dedicar-li la peça. Francisco escull la que més li ha impressionat perquè considera que es idònia per a la diana contestana i aquell pasdoble rep, ni més ni menys, que el nom de PAQUITO EL CHOCOLATERO. Naixia així la peça musical més coneguda de Gustavo Pascual i que ha traspassat fronteres.

>

Eren aquells els inicis d'una curta, intensa i brillant obra que va tindre la seua continuïtat amb grans marxes mores com “Navarro el Bort”, “El Ball del Moret” (coneguda també amb el nom d' “Un moret plorant”...), o “No m’ho puc llevar del cap”, que malauradament va deixar inacabada però que anys després hem pogut gaudir d'ella totalment finalitzada. I dins d'aquest grup no podem oblidar-nos de la majestuosa “Buscant un Bort”, una marxa que el va convertir en renovador de la nostra música festera i que el dia de la seua estrena a l'entrada de moros i cristians de Cocentaina no sonava com calia. Fou aleshores quan Gustavo Pascual, aturà la desfilada i realitzà un canvi en la distribució dels instruments fent que la peça s´ escoltara amb tot els seu esplendor pels carres de la vila comtal. Tal fou l' èxit assolit que els seus companys i amics de la banda, acompanyaren a muscles a Gustavo fins sa casa com a mostra de gratitud pel gran treball que el mestre havia fet.

p>


Però l'obra de Gustavo Pascual no acaba ací ni molt menys. Motets per a la setmana santa així com diversos himnes dedicats a moltes entitats contestanes completen el seu repertori musical. I que dir dels pas-dobles?, majestuoses i rítmiques composicions que guarden una dedicatòria especial per algun amic o una filà destacada. Es el cas de “Rafael Ronda”, “Tots menos uno”, “L’Himne dels Borts”, “Bequeteros a ratllar”, “El Berebere”, “Consuelito Pérez” ( dedicat a la seua dona), “Som i no som d’eixos”, “Emilio el Chato”, i el majestuós “El Bequetero” declarat recentment com a himne de les festes de la ciutat catalana de Mataró.


Sens dubte, poques peces però intenses les que composen la majestuosa obra musical de Gustavo Pascual Falcó. I es que el jove músic, moria als 36 anys d’ edat després de patir una llarga malaltia. Era dimecres sant de 1946, i tot el poble de Cocentaina es va fer ressò de la noticia i va voler acompanyar a Gustavo en el seu últim adéu. S'apagava així la vida d'un humil músic que ens regalava les mes brillants composicions de la nostra benvolguda i estimada música festera.
Un nom el de Gustavo Pascual Falcó que està escrit en les mes diverses partitures de tot el món i que amb el pas dels anys ha sigut, és i serà amplament reconegut per la seua faceta musical.

I es que amb tot orgull podem afirmar que Gustavo ocupa un lloc privilegiat en la música festera y que la seua obra es l’estima de tot un poble, Cocentaina, que gaudeix de tindre entre els seus habitants més il·lustres a un excel·lent compositor. Gustavo Pascual Falcó, un músic que va morir, però a qui la seua música i el seu bon fer en la festa de moros i cristians faran sempre romandre viu en el cor de tots i cadascun dels contestans i d'aquells d'arreu que s'estimen la festa.


Cocentaina, agost de 2009



Cap comentari:

Publica un comentari