Un joglar obria el seguici de la capitania cristiana dels "Cides" tot provant d'animar el públic i explicar-los l'auca del que anaven a veure, una adaptació del "Cantar de Mio Cid", una de les obres més importants de la literatura medieval castellana, el cant de gesta de Rodrigo Díaz. Foto: Pep Alfonso.
Cadascuna de les escenes era introduïda per un gran panell explicatiu dut per joves vestits amb les armes del comtat de Barcelona. Foto de Pep Alfonso.
A mena de retaule medieval, el frare Per Abat conta com Rodrigo Diaz, el "Cid", pren jurament al rei castellà Alfonso VI en l'església de Santa Gadea de Burgos sobre el fet que no ha tingut res a veure amb la traïció de Bellido Dolfos i la mort del seu germà el rei Sancho. Foto de Pep Alfonso.
De nou actuen a Ontinyent els acróbates de "Legend", aquesta vegada representant un espectacle de duel medieval a llança i espasa. Foto de Pep Alfonso.
Un dels millors moments de la capitania sense dubte, el ballet dels lleons que representa l'escena del "Cantar" en què els Infantes de Carrión s'esglaien en fugir de la gàbia un lleó que el "Cid" tenia a València. Foto de Pep Alfonso.
Es volgué representar la "convivència" medieval (en peu de guerra sempre) entre cristians, musulmans i jueus amb tres esquadres de vistosos vestits. Foto de l'esquadra "musulmana" de Pep Alfonso.
Esquadra "Jueva", foto de Sergi Gómez.
Escena representativa de la captura (per dues vegades) del comte de Barcelona, Berenguer Ramon II, per part del Cid. Molt grosses cadenes per qui, a Catalunya, fou considerat un vertader Caín, acusat de matar el seu germà Ramon Berenguer III "Pel d'estopes". La grossària d'aquestes cadenes igual es deu a què a que Maria, la filla del Cid, es va casar amb el fill de l'assassinat... Foto de Pep Alfonso.
Un estol de xiquetes i xiquets amb robes medievals escenificaven un conjunt de jocs medievals i precedien l'arribada de la família del capità. Foto de Sergi Gómez.
Una senzilla carrossa acollia els familiars del capità. Foto de Sergi Gómez.
La carrossa del capità, de les més espectaculars dels darrers anys representava la carena del Benicadell, lloc on estigué el castell que va reforçar el Cid (1092) per usar-lo com a base abans de la batalla de Bairén (1097). Com a curiositat, duia escrit els noms d'alguns pobles de la serra o propers a ella, com el mateix Ontinyent. D'alguns d'ells no hi ha encara constància en el temps cidià. Foto de Pep Alfonso.
El Capità Cristià d'Ontinyent 2009, Gonzalo Francés amb un vestit de formes senzilles que combina els colors de Castella i de Lleó amb la "flor de lis" de tradició francesa (en referència al seu cognom però també al grup dels scouts, del que ha format part). Foto de Pep Alfonso.
L'escorta del Capità duia un molt cridaner vestit amb dalmàtica a rombes (el què en heràldica es coneix com a "fusat"), i de diversos color que afegia espectacularitat al pas del Capità. Foto de Sergi Gómez.
Al darrera, en grans escuts metàl·lics, els cavallers del Capità duien un seguit de representacions heràldiques. Foto de Pep Alfonso.
Després del pas de la Capitania de 2009, entraren en la ciutat les distintes comparses cristianes. Aquest és un dels vestits especials que dugué la comparsa dels Bucaners. Foto de Sergi Gómez.
Esquadra dels Estudiants que tancava la participació de la comparsa en l'Entrada 2009. Foto de Sergi Gómez.
La comparsa dels Gusmans participà amb diverses esquadres en l'Entrada. La primera ho feia amb el vestit dels últims anys, però les altres, com aquesta de la fotografia, ja reflectia el nou disseny "de gala" que lluiran des d'ara, molt còmode i diuen que també econòmic. És una obra del fester ontinyentí Joanvi Martínez i hereta els colors i les armes pròpies gusmanes. Foto de Sergi Gómez.
Els Arquers tampoc faltaren en la desfilada ontinyentina, després de la seua preciosa i rica ambaixada de 2008. Foto de Sergi Gómez.
