Blog especial de la Revista CRÒNICA Digital de la Vall d'Albaida
Dedicat a les Festes de Moros i Cristians d'Ontinyent
Juliol-Agost de 2009 cronicamic@gmail.com


La nostra portada. Obra d'Àngel Alberca

dilluns, 17 d’agost de 2009

L’altre dia. . . . .

Casimir Romero

L’altre dia, en un dels sopars d’estiu en el que després d’un bon vinet les llengües s’escaroten, em van preguntar quin sopar li prepararia jo a un capità moro per a començar la setmana gran de moros i cristians d’Ontinyent. La persona que em va fer la pregunta ho feu en els següents termes:
- Si el capità d’enguany fóra una persona molt estimada per tu i hagueres de fer-li un regal gastronòmic en forma de sopar què li prepararies?.

Li vaig dir que la resposta era llarga i vaig voler saber si la pregunta l’havia feta per fer-la o si realment li interessava la resposta. Em va dir que sí, que volia sentir-me (darrerament l’art d’escoltar està en decadència i jo volia assegurar-me'n).

Mira, el meu sopar començaria un any abans de l’entrada; vull dir, que a principis de setembre començaria a fer els preparatius: buscar una horta d’un company de la comparsa i fer una bona escampada de fem d’ovella, a les llars de jubilats aniria parlant amb els majors que fan hortalissa amb el propòsit d’anar buscant llavors, i només començat l’hivern prepararia els planterets...
En el cap tindria un menú basat en la cuina morisca, la que ells feien ací abans de ser expulsats fa, ara mateix, quatre-cents anys. I faria una selecció perquè el llistat és llarg i variat: ametles (tortades, menjar blanc, picades acompanyant l’all...), albargínes (guisades amb carn, torrades, triturades i amanides amb all i llima. . . ), corder (torrat, guisat amb verdures, al forn morú...), mel (sobre l’almoixàvena, sobre la taronja, sobre el pa...), carxofes...


Hauria de fer alguna xicoteta i poc ecològica trampa com ara portar carxofes de la Bretanya francesa que venen a l’estiu, o demanar magranes de l’hemisferi Sud, xicotetes trampes per fer feliç el capità moro.

El que sí que crec que el faria feliç és que vinguera amb mi a plantar, regar i collir les cebes, els alficossos, les ametles..., o a donar civada i herba, alfàs al corderet.
Us imagineu el capità moro el mes de desembre amb mi traguent el fem i empudegant-se del ferum de les ovelles?. Us l’imagineu arribat abril pastant fang per a fer el forn morú que farem servir el dia del sopar al mes d’agost. No us ho imagineu, veritat? Jo sí, i és que el capità moro al que jo li vull fer el sopar no és un capità de saló, és un capità d’eixos de veritat capaç de regar els parrals de fesoleres que ens donaran els fesols per al guisadets de festes (copiat de Carrícola) o birbar, sempre amb la meua companyia, les meloneres, les faveres. El meu amic, el capità moro al que li regalaré un dia un sopar, estarà al meu costat plorant quan pele la ceba, untant el trossos de corder amb sagí abans d’estrenar el forn morú, portant les almoixàvenes a coure al forn del Delme si és que no l’han tancat.


Mentre anava fent volar la meua imaginació anava fent glopets d’herberet que encara la feia volar més, em vaig imaginar fins i tot el capità organitzant un autobús per anar a visitar els despoblats moriscos d’Alcalà de la Jovada.

Ja un poc més tard després del cafè un es repensa les coses i baixa aran de terra: -Casimir, massa faena, les coses estan bé com estan. . . . això a Catalunya se li diu fer volar coloms. I qui t’ha dit a tu que algun dia un amic teu serà capità si no xafes cap comparsa des de fa uns anys?

A més a més jo no sóc ni cuiner ni restaurador i em guanye la vida com a mestre d’escola que és una faena que m’agrada i que tinc sort de tenir faena i que està bé que les capitanes i capitans moros i també cristians es gasten els dinerets en els restaurants i que els cambrers i cuiners puguen viure de la seua faena.

I què voleu que us diga? El director de Crònica m’ha dit que us parlara de la importància de la cuina morisca i el que ha deixat en la nostra cuina. Us puc assegurar que aquest tema li interessa a molt poca gent i que l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida ha publicat, enguany, un calendari amb tot de receptes morisques i que gran part dels processos, pastisseria i plats de la cuina que feia la teua àvia són moriscos. I és que aquells serrils que van decretar l’expulsió dels moriscs malgrat voler eliminar qualsevol testimoni d’aquella interessant cultura no ho van aconseguir.

Bones festes!. Salut!. Alegria!. i Bon Profit!

P:D: NOTES ACLARIDORES:
Perdoneu si heu vist barrejats presents i pretèrits però és que m’he il·lusionat escrivint i hi havia moments que em veia realment (present) regant les alficosseres amb el capità moro.
Les faves de les faveres que el capità moro i jo plantem i conreem a l’horta de Llombo no són per a fer la paella d’hivern amb costelletes i conill, no, són per a, una volta granades, seques i desembeinades guardar-les i fer faves bullides a les llargues nits de festa.
Si aquest hivern voleu anar a visitar les valls morisques us puc fer de guia.

Més salut, i que un temporal d’alegria desgracie les vostres penes i maldecaps!!

Cap comentari:

Publica un comentari