Fotos de Pep Alfonso
La desfilada final "ha deixat de ser" el “Dia del marrano”... malgrat que encara es pot vorer esprai d’escuma i de colors cridaners sobre els caps dels espectadors, dels festers, de les façanes.
Això sí ara sols els més menuts fan el “marrano”. Potser per allò del Carpe Diem a la valenciana; aprofita ara per a fer tot el que tingues que fer en relació a la secció vital de porcades públiques, que demà seràs massa gran per fer barbaritats que no siguen privades!
Ara, els majors amb enyorança per les belles marranades del passat pueril, es conformen amb unflar globus d’acabat metàl·lic i de colors cridaners. Millor un globus per a senyalar la condició rebel que no esprais que l’únic que fan és emprenyar al públic i afonar un poc més el carrer Major en la misèria en què deixen que es trobe....
A banda dels globus han triomfat les melenes de colors àcids, les ulleres de sols estrambòtiques, els barrets de colors i els típics collarets de fantasia multicolor a un euro la peça. Hui per hui l’esprai és un joc de xiquets i xiquetes. I els pares i mares se’n fan càrrec que sols siga per a abans de la desfilada.
La veritat és que ara ja costa menys plantejar-se anar a vorer la desfilada final. Fins i tot el costum de repartir caramels i altres llepolies no s’ha perdut. Aquest llest senzill endolceix l’amargor del final de les Festes de Moros i Cristians.
Ara amb els nous temps nous gestos i els últims compassos de Festa deixen el seu segell “marca de la casa” per terra. Com per exemple la paperassa a l’aire dels Cides amb l’efervescència final de la música.
Enguany a banda de les tovalloles de paper també volava el logotip de la capitania Cides de 2009. Un semblant de neu que no es consumeix amb la calor de la festa i l’estiu.
En definitiva una desfilada final ordenada i cadascú amb la seua esquadra com diu el reglament i com espera el públic, en general.
