Carles Cerdà Gramage
No anem a ser nosaltres, els Xurros, qui inventem la festa, ni la reinventem. No anem a ser nosaltres qui donem lliçons festeres a ningú. No anem a ser nosaltres qui diguem com viure i sentir la festa. Cadascú és lliure de triar i per això nosaltres triem, o almenys ho intentem dins del que podem.
La crisi ens ha afectat a tots i totes, inclòs a aquells als qui en la feina ni s'ha notat. O tenim un familiar i o amic afectat, o els mitjans de comunicació ens l'han fet sentir. O com no, en la comparsa també s'ha notat. Companys de festa que han reduït les seues quotes o que directament s'han pres un descans. Esta situació ens ha de fer reflexionar. ¿Per què una crisi econòmica faça que festers de tota la vida es vegen obligats a renunciar a allò que està creat per a oblidar les penes, per a riure, per a gaudir amb amics i amigues, per a sentir la música des de dins, per a desfilar, per a sopar els dissabtes amb els teus veïns i veïnes, traure a lluir els vestits festers durant una setmana, o disparar en les ambaixades?.
Sabem que part de la festa es fa amb diners, això no ho podem amagar ni canviar, però hem de pensar si tot allò que organitzem podríem fer-s'ho nosaltres mateixos, i així estalviar un poc. Com organitzar-se sopars i dinars els mateixos festers, sense recórrer a empreses de càtering que ens costen un dineral, retallant un poc el nombre de músics que ixen per banda, retallant en despeses de duos i trios innecessaris, ajuntant-se en la setmana gran amb altres comparses per compartir despeses com ho hem fet tot l'any amb els sopars dels dissabtes. I segur que mil iniciatives més que moltes comparses apliquen ara mateix i dels que desconeixem. Recordem tots el que ha passat amb la figura del primer tro en els últims anys. Molts pocs components prenen la iniciativa de representar la comparsa. Una de les principals raons ha sigut els alts costos que això comporta, i per pal·liar-los s’han pres iniciatives per a reduir-los o fer que el càrrec siga simplement de representació, treball o responsabilitat amb la festa i la comparsa. O la iniciativa de fer el sopar de germanor totes les comparses el dia 15 d'agost, on a part d'unir-nos a tots els festers estalviarem uns diners a les comparses.
Estem segurs que cada fester tindrà la seua manera de vore la festa, de com abaratir-la i de com viure-la ell sol, amb la seua esquadra i amb la seua comparsa. Que nosaltres no pretenem canviar res que el fester no vulga canviar. No pretenem imposar res. Que estareu d'acord amb nosaltres que les festes són cares i de vegades no participatives per tots i totes dels qui no paguen. Que esta crisi, pot ser siga un punt d'inflexió per a reflexionar cap on anar i quin model de festa volem per al futur.
Avant Xurros!
Avant Gusmans!
Foto de Sergi Gómez
