Això de tocar a Diana està molt bé. I tant! Però ves i dis-li-ho a qui té el cul quadrat per les cruels barres de ferro i plàstic que algú ha fet passar per les cadires de l'Entrada i ha pagat a preu de butaca de cinema. A l'auela esgotada esperant al nét que ves per on ix en les últimes comparses, que ja té gràcia la cosa, i a aquells que venen de fora -o de dins, que tant se dóna- amb bosses enormes buides disposades a omplir-les pindolant en les Barques... Comunica-li-ho al fotògraf angoixat amunt i avall a vore a quina hora arriba a casa i es posa a treballar el material, a vore quan està a punt per ser enviat. Xarra-li-ho al pobre músic amb els peus botinflats i els llavis quebrats per tanta entrada com s'ha fet i com ha dormit de mal si és que ha dormit. Comparteix-ho amb el festeret que ha apurat fins el final la nit de l'Entrada, la seua nit per excel·lència. Passa-li-ho a la jovenalla que està agafant forces per aguantar en la propera Nit de l'Empalmà...
Tocar Diana... Hi ha pobles que, per falta de participants, s'han adaptat a les noves necessitats nocturnes festives i han acabat per treure's del damunt la pesantor de la Diana. Altres, en canvi, les mimen fins a l'increible, tot i creant moments màgics inigualables amb les Dianes.
A Ontinyent, la cosa va com va. Pocs festers, escàs públic, més lleganyes que si fores d'Agullent, els pas-dobles de sempre... I si no fos per la cassalleta del dissabte, quanta gent que revifa la cassalleta ditxosa, i els rotllets d'aiguardent, i...
Els redactors del Crònica, almenys un d'ells, ha tingut el valor d'alçar-se a la primera Diana per fer unes fotos, però perquè li passava per la porta de casa. L'altre, des de l'oasi fester de Sant Rafael, ha escoltat el primer tro, ha pegat la volta sobre el matalàs i a dormir de nou arraullit sobre el coixí, i com de bé s'està...
